Un fenomen en expansió i nous desafiaments
L’ús de drons s’ha normalitzat a Europa i es perfila com una de les amenaces emergents el 2026 en àmbits com la inspecció industrial, la logística, l’agricultura o la producció audiovisual, especialment per l’augment de vols no autoritzats en entorns sensibles com àrees urbanes, zones industrials i a les proximitats d’infraestructures estratègiques.
Durant el 2025, autoritats locals, operadors de serveis essencials i organismes reguladors van coincidir que aquest fenomen ja no és residual. L’espai aeri a baixa altura, tradicionalment poc monitoritzat, s’ha convertit en un nou àmbit d’atenció des del punt de vista de la gestió del risc i de la resiliència operativa.
Durant aquest període també hi ha hagut senyals clares de com aquesta activitat evoluciona a Europa, amb anàlisis recents que mostren que les interrupcions en aeroports a causa d’avistaments de drons es van quadruplicar entre gener de 2024 i novembre de 2025, reflectint un augment d’incidents que poden afectar la gestió de l’espai aeri i la continuïtat operativa en infraestructures crítiques.
Vigilància no autoritzada i riscos associats
En la majoria dels casos registrats, l’ús indegut de drons no està relacionat amb atacs directes. El principal risc identificat és la vigilància no autoritzada. Drons comercials, accessibles i fàcils d’operar, permeten observar instal·lacions, registrar moviments, analitzar patrons d’activitat o captar informació sensible sense necessitat d’accés físic al recinte. Aquesta capacitat és especialment rellevant en instal·lacions energètiques, nodes logístics, infraestructures de transport i edificis institucionals.
A diferència d’altres amenaces, aquest tipus d’activitat pot desenvolupar-se de manera gradual i repetida, sense generar alertes immediates. Sense capacitats específiques de detecció, molts d’aquests vols passen desapercebuts o només s’identifiquen quan ja han complert la seva finalitat. Això posa de manifest les limitacions dels models tradicionals de protecció, històricament centrats en el control del perímetre terrestre.
Disrupció operativa i escalada cap a danys físics
Un segon nivell de risc està relacionat amb la disrupció operativa. Al llarg del 2025 es van registrar múltiples incidents en què la presència de drons no identificats va obligar a interrompre operacions, tancar temporalment espais aeris o activar protocols preventius addicionals. Aeroports, ports, esdeveniments públics i entorns industrials es van veure afectats, amb conseqüències directes sobre la continuïtat del servei i la planificació operativa, tot i que sense danys materials significatius.
Aquest tipus d’incidents, tot i no tenir una intenció clarament hostil, genera incertesa i evidencia la manca de visibilitat sobre el que passa a l’entorn aeri immediat. També serveix per avaluar la capacitat de resposta d’autoritats i operadors, reforçant la necessitat de mecanismes de detecció primerenca i anàlisi en temps real.
Només en un nombre reduït de casos s’ha observat una escalada cap al dany físic. Tot i que aquest escenari continua sent poc freqüent en el context europeu, la seva existència confirma que la progressió des de l’observació fins a la disrupció i, en última instància, l’impacte material és possible quan no existeixen mesures preventives adequades.
Gestió de l’espai aeri i eines de vigilància
Davant aquest panorama, la gestió de l’espai aeri a baixa altura comença a integrar-se de manera natural en les estratègies de seguretat urbana i industrial. La detecció, identificació i seguiment de drons no autoritzats s’incorporen progressivament com una capa més dins dels enfocaments de gestió del risc més amplis.
En aquest context es situen solucions com SQ Sentinel, concebudes per a la vigilància en temps real del trànsit de drons en entorns complexos. Aquest tipus de sistemes permet transformar un espai aeri amb escassa visibilitat en una font d’informació operativa, facilitant una comprensió clara del que passa i donant suport a la presa de decisions informada.
L’experiència acumulada durant el 2025 indica que aquest desafiament continuarà creixent. A mesura que els drons guanyen autonomia, abast i capacitats, la protecció de l’espai aeri proper es consolida com un element clau per a la resiliència de ciutats, zones industrials i actius estratègics europeus.
La qüestió ja no és si aquest repte s’ha d’abordar, sinó com fer-ho de manera proporcionada, eficaç i alineada amb els marcs regulatoris i operatius de cada territori.